dit dit | Festival TNT 21

Dit-dit. Dit-mà. Mà-cul. Cul-colze. Orella-pestanya-ungla-nas! Orella-pestanya-ungla-nas!

Tot tocant-se diferents parts del cos, dos ballarins fan dansa. Junts. Els guia una veu que a estones els dóna indicacions i en altres narra allò que fan - convertint-los en criatures impossibles, en parts d’un conte.

Pensada per a públic d’entre sis i onze anys, dit dit és una peça-taller fruit d’una investigació de llarg recorregut de la companyia CondeGalí B.L. A partir d’una pregunta inicial sobre com la pandèmia de la SIDA va afectar les comunitats de la dansa i LGBTIQ+ a Espanya i a l’Amèrica Llatina, l’Aimar Pérez Galí- sempre en col·laboració amb l’artista, pedagog i teòric Jaime Conde-Salazar - ha anat desenvolupant diversos processos i projectes des de 2015. En tots ells, es revaloritza el (con)tacte com a mode de pensament i actuació política, i com a mecanisme pel plaer i la mostra d’afecte.

Amb la Covid-19 la recerca de l’Aimar se’ns fa més urgent que mai. Sobretot si pensem en el grup d’edat esmentat, urgeix espolsar-los de sobre la por al tacte abans que cali. I reinstaurar, de passada, el valor de l’experiència corporal com a motor per al seu desenvolupament.

Abans de l’espectacle, el públic practica amb els ballarins les diferents pautes que posaran en joc per explorar el moviment. Dediquen una estona a sumar, restar i imaginar buscant en el propi cos la informació que necessiten per fer-ho. No oblidéssim, ens diuen els CondeGalí, que tot el que hem après ho hem après, en primer lloc, a través de la pell.

Una de les referències constants de l’Aimar és la conferència que l’activista gay Jon Greenberg va pronunciar l’any 1992 a Arteleku, a Sant Sebastià. Greenberg deia llavors que no era el virus el que matava, sinó el conflicte: les barreres que aixecava, el distanciament.

A banda de proposar el tacte com a antídot, a dit dit el record de l’efecte que la pandèmia anterior va tenir sobre la comunitat LGBTIQ+ continua present. Els ballarins no són dos nois perquè sí.