Hacer noche | Festival TNT 21

Una de les ‘noves tendències’ amb més d’un segle de tradició és la que qüestiona que el teatre hagi de ser, per defecte, un lloc on es representa alguna cosa. Aquest any al TNT, per exemple, propostes com La Llista de Quim Bigas observen l’escena més aviat com una oportunitat per a l’esdevinença d’un intercanvi, d’una trobada.

A Hacer Noche, de Bárbara Bañuelos, la paraula clau en aquest sentit és diàleg. Assistim a un diàleg entre la Bárbara i el guàrdia de pàrquing de torn de nit Carles A. Gasulla. A partir de fragments del seu quadern de bitàcola, escrit durant el procés de creació, i d’altres llibres com Viaje al fin de la noche, de Céline, els dos interlocutors fan síntesi d’un any de converses.

Una de les voluntats inicials del projecte era qüestionar els perquès que releguen en Carles (llicenciat en filologia alemanya, que parla amb fluïdesa cinc idiomes, i amb una diagnosi en salut mental) a la foscor. La conversa, per tant, va de cossos, experiències i contextos diferents. De cossos que s’amaguen i pateixen de manera diferent sota el marc de la mateixa bogeria contemporània.

Vivint el seu rol de directora com el d’una ‘dolenta’ més en un muntatge sistèmic macabre – el que imposa estigmes i precarietats a determinades persones, col·lectius i minories –, la Bárbara ha anat redefinint l’abast de la seva influència. Fos el que fos, Hacer Noche havia d’acabar sent cosa dels dos, mai una representació en què el Carles i la seva diagnosi juguessin un rol utilitari; i un diàleg real, preparat per a l’escena en tant que hi ha un guió i una voluntat de ser compartit amb un públic.

Una trobada íntima entre dos amics, que ens convida a reflexionar sobre els acords i els absurds, les capes i els matisos que s’amaguen rere la definició que totes hem anat acceptant del terme ‘bogeria’.